Cova des Pas

Nous resultats de les restes de la Cova des Pas

Ll. Pons Maó

La restauració i anàlisi de les troballes procedents de la Cova des Pas en el darrer any, han donat una sèrie de resultats que van ser presentats ahir pel professor i codirector de l’excavació Josep Maria Fullola Pericot juntament al conseller de Cultura, Joan Torres, i el director insular de Patrimoni, Amador Marí. L’examen de les restes antropològiques i orgàniques està donant importants resultats que han interessat a la comunitat científica per l’excepcional estat de conservació. La localització dels cossos ha permès aprofundir en les tècniques d’inhumació habitualment realitzades. Les civeres, instruments de transport semblants a escaletes realitzats d’aladern, pi blanc i bruc; la presència de cordes d’espart i ginesta; i restes de sudaris de pell vacuna, ens donen notícia de la forma d’enterrament dels cossos que es troben en posició fetal lligats als peus i a les cames. Una altra de les restes orgàniques molt ben conservades són els cabells. L’individu número 1, que ja s’ha fet famós per la seva trena que té un passador de fusta amb anells d’estany és en realitat una dona, va morir cap el 830 a. C. Un altre element que ha conservat magníficament els cabells d’alguns individus, són els que es van dipositar en uns recipients, de llenya, os i cuir, que una vegada oberts al laboratori s’ha pogut saber que a l’interior contenien cabells humans, el que confirma la tècnica de preservació d’algun element del mort. Altres matèries orgàniques interessants són les que s’han identificat en un dels cossos on s’ha trobat massa orgànica, exactament una part d’un pulmó que s’ha conservat i en un altre individu meninges, és a dir una part del seu cervell. Les defecacions fossilitzades en la zona abdominal d’alguns individus han permès conèixer l’alimentació i especialment els paràsits que podrien haver causat la mort de part d’aquestes persones i que es transmetrien a través d’animals com les rates o els vacuns així com a través de la farina que no es trobés en bon estat. Una de les qüestions que els científics que participen en la recerca es plantegen és la causa per la qual tot aquest material antropològic i orgànic s’ha conservat de forma tant magnífica. La hipòtesis que s’ha establert és que el nitrat de sodi existent ajuda a conservar la matèria orgànica, juntament amb les condicions climàtiques oportunes. La provinença del nitrat de sodi és un enigma sense resoldre i es manegen dues hipòtesis diferents: que pugui provenir de les parets de la cova o bé que s’apliqués als cossos com a fórmula per conservar-los. La Cova des Pas va ser descoberta l’abril de 2005. El setembre d’aquest mateix any es va iniciar una excavació que va durar uns sis mesos. La Universitat de Barcelona i la Universitat de les Illes Balears es van responsabilitzar del treball científic i el Consell insular juntament amb la Fundació Caixa de Catalunya han fet possible el treball d’un nombrós equip que es va situar a la cova per tal de dur a terme tan acurada excavació. Durant la fase d’estudi s’ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’IPHES, l’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), Royal Institute for Cultural Heritage i la Universitat Rovira i Virgili.Fins el moment quinze publicacions han recollit les anàlisis realitzades i les principals conclusions. Revistes com “Investigación y Ciencia”, “Sapiens” o “Arqueologic” del National Geographic, han donat a conèixer a la comunitat científica la Cova des Pas. Les línies de feina obertes que continuaran al llarg de tot l’any 2009 i possiblement part del 2010 permetran concloure les hipòtesis formulades fins ara i abocar tots els coneixements als que s’hagin arribat en una publicació que es vol extensa a més d’una altra divulgativa. També es preveu fer una nova exposició per explicar al gran públic la rellevància de la Cova des Pas.Les restes antropològiques de 66 individus de fa 3.000 anys La troballa de restes antropològiques de la Cova des Pas s’ha pogut concretar en la identificació de 66 individus que van viure cap a l’any 1.000 a. C. La conservació, extraordinària, de restes orgàniques suposarà al final de la investigació, prevista per finals de 2009 o inicis del 2010, poder tenir nous coneixements sobre la vida i la mort en la Prehistòria. L’estudi dels 66 esquelets de la cova sepulcral ha pogut determinar en l’existència de 34 adults i 32 subadults, dels quals 22 són femenins i 25 masculins, els 19 que resten no han pogut ser definits en quan al sexe. No se tractava d’un enterrament sesgat de grup, sinó que representa un ventall de població homogeni i no serà fins que se coneguin els resultats de les proves d’ADN quan es puguin, si existeixen, saber si hi havia parentius entre ells. La mortalitat infantil és especialment rellevant, sobretot les edats entre els 0 a 14 anys i poca gent arribava a gran morint abans dels 50 anys. La mala alimentació i l’esforç físic eren dues de les causes principals de mortalitat d’aquest grup.

FUENTE: Diario Menorca, versión digital, 31/12/2008
http://www.menorca.info/menorca_info/v4_1_2/index.php?tsx=noticia&idnx=7255

Los nuevos hallazgos en la necropólis de Ferreries muestran cómo eran los ritos funerarios de hace 3.000 años

JORDI RIBERA

Los primeros menorquines inhumaban a sus difuntos con sudarios de cuero y camillas de madera de aladierno, pino blanco o brezo. Se depositaban en posición fetal con los miembros atados con cuerdas de ginesta o esparto y acompañados de hierbas aromáticas como el romero. Así lo demuestran las investigaciones realizadas en los laboratorios con las muestras obtenidas del yacimiento de la Cova des Pas de Ferreries y presentadas ayer en público en la sede del Consell por el titular de Cultura, Joan Lluís Torres, el director insular de Patrimoni, Amador Marí y el codirector de la excavación, Josep Maria Fullola. «Se trata de rituales que coinciden con los que habíamos visto en otras partes de la Isla. Pero las evidencias de la Cova des Pas nos aportan las pruebas que confirman las teorías que antes teníamos» explicó el correponsable de la investigación de la cueva.
Fullola explicó que la importancia de este descubrimiento, que tildó de «capital en la prehistoria de Balears», radica en la buena conservación de material orgánico como restos de pulmón, de cerebro, músculos, cuerdas, pieles de animales y maderas. Esto fue posible gracias a altas concentraciones de nitrato de sodio en el interior de la cueva. «Estamos investigando su origen. Podría ser debido a la descomposición de elementos de la gruta natural o a la colocación de algún producto conservante por parte de los primeros habitantes de Menorca como el guano».
Los 66 cuerpos hallados en la cueva pertenecen a la Edad de Bronce. El carbono catorce los sitúa entre el 1200 y el 650 a.C. aunque uno de ellos podría ser muy anterior, del 1740 a.C. «Pero ni la prueba del carbono catorce es definitiva ni nadie puede asegurar que los restos analizados tuvieran algún tipo de contaminación que alterase el resultado final» apostilló el arqueólogo.
Los análisis efectuados en laboratorios han permitido señalar que de los 66 cuerpos encontrados, 25 pertenecían a hombres, 22 a mujeres y 19 no se han podido concretar. 34 son de adultos y 32 de jóvenes «lo que demuestra la gran mortalidad infantil de la época, la demografía del poblado y que los más ancianos apenas superaban los 60 años» apuntó Fullola.
También se han analizado desde el polen de la zona hasta el ADN pasando por los parásitos fosilizados en el interior de los cuerpos. Bastantes pruebas aún están en fase de ejecución por lo que se carece de resultados definitivos. Sí se ha constatado ya que muchos de los muertos fallecieron por una mala nutrición y enfermedades transmitidas por ratas, ovejas y vacas, lo que da a conocer que fauna convivía con este poblado.
En estas investigaciones de laboratorio trabajan varias universidades y también el Institut Català de Paleoecologia que es el mismo que analiza los restos del yacimiento de Atapuerca.
El codirector de la excavación de la Cova des Pas, Josep Maria Fullola, explicó que cuando termine la actual fase de investigación en laboratorio se procederá a reunir todos los descubrimientos en un gran informe. «Será el libro definitivo sobre la Cova des Pas» que Fullola espera que esté listo en 2010. Posteriormente se elaboraría otro de carácter más divulgativo dirigido al gran público. En ese horizonte temporal también se pretende inaugurar una exposición itinerante sobre el yacimiento. La muestra arrancaría en Menorca para desplazarse posteriormente a otras poblaciones.
Pero la importancia del descubrimiento ha conllevado la aparición de diversos artículos sobre el mismo en revistas de prestigio internacional. En breve se espera quela conocida National Geographic Archeology publique un amplio reportaje al respecto.

FUENTE: Diario Última Hora Menorca, versión digital, 31/12/2008
http://www.ultimahora.es/menorca/segunda-me.dba?-1+2013+458729