dijous, 12 de febrer de 2009

Devoció per les capelles

Capella. Binissaida de sa Torreta. Edifici exempt amb façana historiada, interior amb volta i altar de pedra


Llucia Pons Maó

Entre la immensa riquesa d’elements que descobrim al camp, les capelles de les cases rurals són com les pedres precioses de les joies d’aquest gran tresor. Mig oblidades en alguns casos i gelosament protegides en altres, han arribat fins als nostres dies com a testimonis d’una vida de gran devoció religiosa i com a culminació d’un sentiment romàntic de nostàlgia pel camp. El casat senyorial, que trobam en no pocs llocs de Menorca, equival a la tipologia arquitectònica coneguda com a vil·la, un tipus de casa de camp que s’ha mantingut al llarg de tota la història creant petits universos simbòlics on el propietari rural, que viu a la ciutat, va a fer estada. El contacte amb la natura i la vida del camp, el descans i el passeig i tot tipus d’activitats lúdiques, són el propòsit amb el qual la família es retira al lloc durant una temporada que fins al segle XIX era per primavera, com informa l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, i a partir del segle XX serà a l’estiu. La capella és, quan existeix, un element més d’aquest univers rural que respon al desig de complir amb el ritual catòlic. A les capelles es podia oficiar missa cada setmana, a excepció de la de Nadal i la de Pasqua, restricció que s’havia establert feia ja segles a Europa per no desfavorir les parròquies davant l’augment de peticions de capelles rurals. Entre els documents que es requerien per tal de crear una capella, que podien tramitar-se al llarg de tres o quatre anys, el requisit indispensable era el de la devoció religiosa sobre la qual havien de donar testimoni dues persones coneixedores de la vessant practicant dels propietaris. Les capelles es podien crear com a privades o com a públiques i s’han de localitzar en edificis còmodament construïts, sòlits i decents, a més han d’equipar-se amb tot el menester per oficiar la missa, com l’altar amb una imatge, l’ara amb la relíquia, els gots i els llibres sagrats. Entre les causes que se declaren per sol·licitar la capella sempre se fa notar la distància existent entre el lloc i la població on hi ha les esglésies, i a més, s’observa que el camí en hivern empitjora a causa de la pluja, cosa que podria impedir a molta gent assistir a missa. La capella solia ser la primera visita que es feia just arribar a lloc. La capella privada era d’ús exclusiu de la gent que vivia al lloc i de les persones afins. Es troben, freqüentment, en l’interior de la casa on es fa l’estada i ocupa un espai que ha d’estar ben connectat amb l’entrada de la vivenda i rodejat d’habitacions d’ús domèstic. La pública ha de tenir accés des de l’exterior. Cada diumenge, o festiu, abans de dir missa s’ha de tocar la campana per tal que els pagesos del voltant puguin assistir-hi. Aquestes capelles es convertien, així, en un punt d’encontre de la pagesia que tractava assumptes del camp. Cada capella té la seva pròpia configuració espaial i estètica, així com cada casat de senyor té ben definida la seva pròpia imatge. Es creen al llarg dels segles XVIII i XIX amb la voluntat de l’exclusivitat i l’originalitat que les distingeix en una de les pàgines de l’arquitectura històrica més destacades de l’Illa. Les capelles més espectaculars, des d’un punt de vista arquitectònic, són sens dubte les que es presenten com a edificació exempta i d’entre aquestes les que es situen enfrontades a la façana de la casa principal. La seva decoració, especialment de la façana i en no pocs casos del retaule de l’altar, s’inspira en l’estil gòtic per definir la seva estètica que les lliga d’aquesta manera amb l’estil de la seva època, el neogòtic. La resta ocupen habitacions integrades en el volum de la casa i sols el portal d’entrada, d’arc de mig punt amb una creu de pedra, delata l’existència d’una capella. Tot i la seva sobrietat, no és estrany trobar aquestes estances pintades de colors, algunes fins i tot amb decoracions lineals i l’altar és on es concentra el major interès. De llenya, o de pedra, l’altar és on es localitza la figura, o pintura, de la imatge religiosa. Els retaules i els altars de llenya solen estar més bellament decorats amb talles i pintures. En total se coneix l’existència d’unes cent cinquanta capelles, de les quals es conserven unes cinquanta. Cal destacar que a Ciutadella és on es troben la majoria i Alaior on se n’han conservat en major nombre.

FUENTE: Diari Menorca, versión digital,08/02/2009
http://www.menorca.info/menorca_info/v4_1_2/indexh.php?tsx=noticia&idnx=8875