divendres, 9 de gener de 2009


L’historiador ha publicat quatre llibres durant el 2008


“Els generals en temps de Franco tenien poder militar, però no polític”


Ll. Pons MaóPer Gabriel Cardona l’any 2008 ha estat molt prolífic ja que ha vist publicats quatre llibres en els que no només dóna a conèixer la seva tasca de recerca d’aquest últim any, sinó també hi vessa el bagatge de molts d’anys d’experiència i coneixement en matèria d’història, especialment la relacionada amb el món militar. A més de les quatre publicacions, que han sortit a la llum durant l’any 2008, Gabriel Cardona ha escrit nombrosos articles a revistes d’història i ha donat més de vint conferències. Gabriel Cardona continua sent professor de la Universitat de Califòrnia en el curs ordinari i presencial a Barcelona i es manté adscrit com investigador de la Universitat de Barcelona en la que ha exercit com a docent molts d’anys. “A golpes de sable” és més que un llibre de biografies de generals?Si, “A golpes de sable” és un llibre extens que tracta la vida espanyola de dos-cents anys a través de la figura militar que són els generals. Des de la primera Constitució del 1812 fins a 1982, conta la biografia de vint-i-un generals, començant per Riego i acaba amb el general Gutiérrez que atura el cop de Tejero. De generals n’hi ha de dretes, d’esquerres i de centre, representen tots els poders d’aquest llarg període històric i de totes les ideologies. Per realitzar aquest treball he consultat totes les fulles de serveis dels generals i la bibliografia existent. Així se pot entendre la història d’Espanya llegint la biografia de vint-i-una persones, tots militars professionals. “El poder militar en el franquismo” és un altre dels seus llibres que ha vist la llum durant l’any 2008. A quina conclusió arriba després de tants d’anys de recerca sobre aquesta temàtica?Explica una qüestió poc coneguda ja que tracta fins a on arribava el poder de l’exèrcit espanyol en temps de Franco. En el llibre es demostra que realment qui manava era Franco i no l’exèrcit. Franco utilitzava l’exèrcit com a màquina repressiva, Franco no donava mai als Generals càrrecs de caire polític, els seus càrrecs eren sempre militars. El cas de Carrero, que va ser subsecretari, és una excepció, ell era marino, no exactament militar, i no tenia poder real dins la marina, mai hagués pogut utilitzar l’exèrcit en contra de Franco, i això se sabia. I aquesta estratègia la manté Franco fins el final?Sí, sí, i això explica que la transició la fessin civils. Els generals tenien poder militar però no polític, els ministeris sempre van estar controlats per civils, no era casual, era una jugada de Franco intencionada.El cop militar de Tejero hi té relació amb la falta de poder que vostè diu que no tenien els militars?Clar, de fet el cop de Tejero va ser una demostració de que el poder militar només podia tenir capacitat política mitjançant un cop d’estat, i donades les circumstàncies només podia fracassar. També ha publicat un llibre sobre el NO-DO, expliqui’ns que era.“Los años del NO-DO” és un llibre diferent, l’hem fet entre dues persones, Rafael Abella, que va morir poc després de sortir el llibre, i jo. És un llibre molt divertit que explica la vida espanyola durant el NO-DO. El NO-DO era un noticiari documental que dura des de l’any 1943 fins el 1981, el feia l’Estat i era obligatori, se projectava sempre abans de les pel·lícules al cinema. En el llibre recollim totes les anècdotes de la petita història a la vegada que explicam el que passava realment. La informació devia estar, evidentment, del tot condicionada per la ideologia del règim. Sí, i a més era l’única finestra a l’exterior que el règim permetia com entrada de la informació internacional que d’aquesta manera controlaven totalment. A través del NO-DO s’expliquen la segona guerra mundial, la guerra dels míssils, l’arribada del primer home a la lluna, però també s’incloïen temes com el teatre o els toros. El llibre té també un dvd amb cinc nodos, el primer, el darrer i tres del mig. El NO-DO era clarament propaganda política de Franco, ell surt més de 1.300 vegades i la frase més repetida és “su excelencia el jefe del Estado”.I de què tracta la quarta publicació? El meu darrer llibre tracta sobre els Gasset, una família catalana que va promoure el nou periodisme amb la fundació d’un nou diari que es deia “El imparcial”. Aquest diari va ser entre 1850 i 1933 el més important d’Espanya. Els diaris fins llavors depenien dels partits polítics, exclusivament, i a partir de “El imparcial” van poder començar a fer periodisme d’informació. El diari tenia una secció que es deia “Los lunes del imparcial” en la qual hi escrivien tots els intel·lectuals de l’època, des d’Unamuno a Ortega i Gasset. A més un dels Gasset, d’inicis del segle XX, va ser el creador de la política hidràulica que després s’aplicaria durant molts d’anys també en temps de Franco. Aquest llibre va ser un encàrrec d’una fundació privada de Madrid que va voler aquesta publicació que no es posarà a la venda, no obstant és molt interessant. Després d’aquestes quatre publicacions quina línia de recerca té encetada.Per primavera sortirà un llibre sobre Alfons XIII i un altre sobre el canvi que suposa el turisme a Espanya i en ell tracto el tema de Menorca, vaig entrevistar a Lothar Pabt i també a Casals poc abans de morir i el llibre es dirà “La invasión de las suecas”. A més estic treballant amb Planeta en un projecte sobre la política europea i americana durant la segona guerra mundial.

FUENTE: Diari Menorca, versión digital, 9/01/2009